Comparem els òrgans interiors: funcionen igual que els dels éssers humans?

Seguint amb les nostres observacions i qüestions sobre els nostres éssers vius, ens hem preguntat altres factors que volíem saber. En aquesta entrada ens centrem en aspectes del seu cos i organisme.

Per començar, volem saber per què els peixos neden tot el dia i no es cansen? Com dormen?  

Hem trobat que els peixos sí que dormen,  però tenen un problema: no tenen parpelles i per tant, no tanquen els ulls. Tot i així, descansen a l’aigua o a prop de plantes aquàtiques o altres decorats de l’aquari.

La llum no els molesta, ja que aquesta perd força a l’entrar a l’aigua i d’aquesta manera no els fan mal els ulls.

En saber que els peixos no tenen parpelles ens hem preguntat quines són les parts característiques del seu cos.

Cal a dir que tenen característiques molt interessants pròpies dels animals aquàtics. Per poder moure’s pel seu hàbitat tenen aletes. Aquestes els hi permeten impulsar-se, guiar-se i frenar el seu moviment cap endavant.

Les aletes estan formades per uns plecs molt flexibles, aquests els permet que es puguin moure des del tronc fins la punta més llarga de l’aleta. Els peixos tenen moltes aletes i segons on són situades tenen un nom i una funció pròpia:

• L’aleta dorsal: situada a l’esquena del peix i amb funcions protectores, també permet estabilitzar a l’animal quan sobtadament li pot venir un gir o remolí.
• L’aleta caudal: està situada a la cua del animal. Hi han molts tipus d’aletes, la dels peixos nigrofasciatums és vertical i els permet nadar mitjançant un moviment horitzontal.
• Aleta anal: ubicada a la regió ventral, darrere de l’anus. Tal i com l’aleta dorsal és allargada. En els mascles de major edat poden arribar ser d’una mida més gran.
• Aletes pectorals: estan ubicades darrere de les obertures de les brànquies.
• Aletes ventrals: tal i com els vertebrats terrestres tenen extremitats, aquests peixos mantenen aquestes aletes degut a la relació evolutiva dels éssers vius. La seva funció és estabilitzadora tot i que també serveixen per adherir-se a objectes.

Al visualitzar aquesta foto també hem observat que tenien parts comunes amb els humans, i ens hem preguntat si totes són iguals i si les funcions dels aparells vitals són les mateixes. Buscant per diverses pàgines web hem après que:

L’aparell digestiu de la Shell i en Martin té un esòfag curt, un estómac amb cecs pilòrics i un budell. I també hi ha glàndules com el fetge, la vesícula biliar i el pàncrees.

L’aparell circulatori té el cor situat ventralment, just sota de les brànquies. També hi ha la melsa d’un color rogenc fosc, que és un òrgan que produeix glòbuls sanguinis.

L’aparell reproductor està constituït per dues gònades (testicles o ovaris) segons el sexe, que s’uneixen per un tubet que buida les cèl·lules sexuals a fora del seu cos per darrere de l’anus.

L’aparell excretor està format principalment per dos ronyons. Són dues estructures allargades de color fosc que estan a tocar a la columna vertebral.

Així doncs, podem concloure que els aparells vitals dels nostres éssers vius són força semblants als nostres ja que tenen les mateixes funcions només que en entorns diferents.