Han nascut! Ja som mares!

Avui ha sigut una dia de moltes emocions, i no només bones ja que en un principi pensàvem que la femella s'havia menjat tots els ous. La cosa ha anat de la següent manera: companys de classe de l'altre grup ens han dit que no havien vist els ous i que, al parlar-ho entre ells i amb la professora, havien arribat a la conclusió que la femella se'ls havia menjat perquè el mascle no els havia fecundat.

Hem pujat al laboratori corrent a verificar-ho i hem observat que els ous no havien desaparegut sinó que la femella els havia arraconat al centre de coco, on també hi estaven posats ella i el mascle. Ho hem trobat estrany i hem formulat diverses hipòtesis: els estava incubant, els estava protegint, el mascle els estava fecundant, etc.

De sobte, però, el mascle ha sacsejat el coco i hem vivenciat el que serà, segurament, el moment més emocionant de tot aquest procés de treball: el naixement dels peixets. Al sacsejar el coco, han sortit disparats en totes direccions desenes de peixets minúsculs. Al estar repartits, la femella els ha anat a buscar un per un i, agafant-los amb la seva boca, i els ha tornat a portar a fins del coco.

Estem molt emocionades perquè hem aconseguit un dels objectius que ens proposàvem a l'iniciar aquest treball i que, d'alguna manera, ens havia fet decidir per aquesta espècie de peix i no una altra: que tenien facilitat per reproduir-se i volíem estudiar-ne el procés fins al naixement de les cries. Ara, no podem parar de fer-nos preguntes entorn a la seva evolució, sobretot durant aquestes pròximes setmanes que no hi serem per veure-ho.

Finalment, doncs, pel que fa al problema de les setmanes de pràctiques hem acabat decidint que els deixarem aquí i la dona de la neteja s'encarregarà d'alimentar-los ja que no trobem viable emportar-nos els peixos i el coco amb totes les cries dintre perquè no sabem com reaccionarien. Preferim veure com creixen dins de l'hàbitat que hem creat al laboratori.

A continuació us deixem tres fotografies: la primera, feta a l'instant quan han sortit totes les cries del coco i les altres dues de quan hem separat un peixet recent nascut i l'hem observat al detall:

La femella ha posat ous!

Al tornar del cap de setmana, abans d'ahir, dilluns 29 d'octubre, vam fixar-nos en els peixos i vam veure que les parets laterals del coco estaven farcides d'ous (boletes petites blanques semi transparents que, aparentment, semblaven de tacte gelatinós).

Vam començar a formular-nos preguntes sobre si naixerien o no, perquè al saber que són peixos de reproducció externa, que hi haguessin ous no volia dir res ja que per a néixer havien d'estar fecundats. A més a més, vam plantejar-nos què faríem amb ells durant aquestes properes tres setmanes que estarem de pràctiques i no vindrem a la universitat (si emportar-nos-els o deixar-los al laboratori demanant-li a algú que ens els alimentés).

tot seguit, us deixem una foto on es poden apreciar la gran quantitat d'ous postos per Shell:

Els peixos són éssers vius. Funcionen igual que nosaltres?

Un cop ja fetes diverses observacions referents més a l'aspecte físic i al que podem veure a simple vista, hem decidit endinsar-nos en les funcions vitals. Farem una ullada més general de el regne animal dels peixos.

Partint de la premissa que els peixos són éssers vius, sabem que han de realitzar les diferents funcions vitals. Tot i així, volem esbrinar de quina manera les duen a terme i comparar-les amb les dels éssers humans perquè creiem que hi ha diversos factors que poden influir-hi (medi on viuen, estructura física, etc.).

Nutrició:

Pel que fa als òrgans que intervenen en el procés de nutrició dels peixos, veiem que la majoria són equiparables als dels mamífers o, en concret, als dels éssers humans, exercint la mateixa funció. Tot i així, hi ha algunes excepcions que expliquem a continuació.

• Alimentació: la majoria dels peixos són carnívors perquè s'alimenten d'altres animals aquàtics (invertebrats, crustacis, mol·luscs, etc.) però també en podem trobar d'omnívors o herbívors. Els peixos són heteròtrofs perquè obtenen el carboni i l'energia a partir dels carbohidrats i dels greixos, el nitrogen a partir dels vegetals d'on també extreuen les proteïnes i les sals minerals de la mateixa aigua.
• Respiració: els peixos realitzen la funció respiratòria mitjançant la boca i les brànquies. Aquestes són unes làmines primetes que es troben als dos laterals del cap. El motiu pel qual sempre estan obrint i tancant la boca és perquè aquesta agafa l'aigua i la porta fins al coll que és on estan situades les brànquies. Aquestes contenen capil·lars sanguinis que cedeixen el diòxid de carboni i reben l'oxigen dissolt en l'aigua. Al veure com respiren els peixos, deduïm que les brànquies només funcionen dins l'aigua ja que un peix s'ofega i mor si s'està molta estona fora de l'aigua. Tot i així, hem trobat una imatge on veiem que els peixos tenen orificis nassals però... per a què els serveixen? Poden olorar? Hem trobat la resposta en aquest article del diari ABC: ens explica que els peixos utilitzen els orificis nassals per olorar substàncies dissoltes en l'aigua. Per a fer-ho, disposen d'unes cèl·lules sensorials específiques i molt sensibles. Així doncs, els orificis nassals no s'utilitzen per respirar (com sí que ho fan els mamífers) sinó que els serveixen per olorar i d'aquesta manera trobar menjar, trobar parella o orientar-se.

• Circulació: els peixos, com la resta de vertebrats, disposen d'una xarxa circulatòria que inclou el cor, vasos sanguinis, venes i artèries. En el seu cas, però, la sang s'oxigena en malla de capilars de les brànquies ja que no tenen pulmons. A més a  més, un tret distintiu dels peixos és que no tenen el cor dividit en dues aurícules i ventricles.

• Expulsió dels aliments: com els altres vertebrats els peixos contenen un sistema extretor que permet conduir les deixalles produïdes per les cèl·lules fins l'exterior. Aquestes deixalles es solubilitzen amb l'aigua.

Relació

Mitjançant aquest funció, tots els éssers vius capten informació sobre els canvis produïts en el medi, els integren, formula respostes i així responen a aquestes variacions.

El peixos capten aquests canvis amb unes vibracions produïdes a l’aigua, aquestes vibracions són captades per un òrgan que es diu línia lateral. Està situada als dos costats de l’animal.

Reproducció

Des de la globalitat, podem classificar els peixos en tres patrons segons com es reprodueixin:

• Vivípars: quan la cria neix, està completament formada. En aquest grup la fertilització és totalment interna i, per tant, els mascles d'aquest grup tenen l'aleta ventral modificada en forma d'òrgan copulador (per transferir els espermatozous). La femella és l'encarregada de suplir les funcions vitals de la cría mentre la porta dins.

• Ovovivípars: aquests, que també requereixen fertilització interna, són aquells on els ous són retinguts per la mare i en supleix totes les funcions vitals menys la de nutrició que es realitza a partir de l'ou. En aquest grup, als mascles se'ls modifica l'aleta anal per introduïr els espermatozoides a la femella.

• Ovípars: és el grup que inclou la gran majoria de peixos. En aquest cas, la fertilització és externa, és a dir, els ous són expulsats a l'exterior i els espermatozous també (com bé podeu observar a la foto següent).

Finalment, voldríem fer un petit apunt explicant que hi ha algunes espècies de peixos que són hermafrodites. En trobem dos tipus: uns que canvien de sexe segons el rol que hagin d'adpotar en l'aparellament (hermafroditisme simultàni) i uns altres que en un inici tenen les característiques sexuals d'una femella i durant el seu procés d'evolució s'acaben transformant en mascles (hermafroditisme protogènic) o, viceversa, que comencen sent mascles i acaben sent femelles (hermafroditisme protàndric).

Més observacions!

Avui, quan hem anat a donar menjar als nostres peixos, hem pogut observar que la femella no es mou de sota el coco, és com si hagués d'amagar alguna cosa.

Dilluns vam veure que també es comportava així. Què li està passant? Tenim curiositat per saber com va evolucionant amb els dies...

El mascle, en canvi, avui ens l'hem trobat a l'altre punta de l'aquari i quan ens hem acostat al vidre a començat a nadar violentament d'un costat cap a un altre i, finalment, s'ha posat davant la femella i no  la deixava veure, gairebé.

Amaguen alguna cosa? Pot ser que la femella estigui esperant a pondre els ous dels petits peixets?

Seguirem observant, amb molta intriga per veure què passa finalment! Pròximament intentarem desvetllar què passa!

Comparem els òrgans interiors: funcionen igual que els dels éssers humans?

Seguint amb les nostres observacions i qüestions sobre els nostres éssers vius, ens hem preguntat altres factors que volíem saber. En aquesta entrada ens centrem en aspectes del seu cos i organisme.

Per començar, volem saber per què els peixos neden tot el dia i no es cansen? Com dormen?  

Hem trobat que els peixos sí que dormen,  però tenen un problema: no tenen parpelles i per tant, no tanquen els ulls. Tot i així, descansen a l’aigua o a prop de plantes aquàtiques o altres decorats de l’aquari.

La llum no els molesta, ja que aquesta perd força a l’entrar a l’aigua i d’aquesta manera no els fan mal els ulls.

En saber que els peixos no tenen parpelles ens hem preguntat quines són les parts característiques del seu cos.

Cal a dir que tenen característiques molt interessants pròpies dels animals aquàtics. Per poder moure’s pel seu hàbitat tenen aletes. Aquestes els hi permeten impulsar-se, guiar-se i frenar el seu moviment cap endavant.

Les aletes estan formades per uns plecs molt flexibles, aquests els permet que es puguin moure des del tronc fins la punta més llarga de l’aleta. Els peixos tenen moltes aletes i segons on són situades tenen un nom i una funció pròpia:

• L’aleta dorsal: situada a l’esquena del peix i amb funcions protectores, també permet estabilitzar a l’animal quan sobtadament li pot venir un gir o remolí.
• L’aleta caudal: està situada a la cua del animal. Hi han molts tipus d’aletes, la dels peixos nigrofasciatums és vertical i els permet nadar mitjançant un moviment horitzontal.
• Aleta anal: ubicada a la regió ventral, darrere de l’anus. Tal i com l’aleta dorsal és allargada. En els mascles de major edat poden arribar ser d’una mida més gran.
• Aletes pectorals: estan ubicades darrere de les obertures de les brànquies.
• Aletes ventrals: tal i com els vertebrats terrestres tenen extremitats, aquests peixos mantenen aquestes aletes degut a la relació evolutiva dels éssers vius. La seva funció és estabilitzadora tot i que també serveixen per adherir-se a objectes.

Al visualitzar aquesta foto també hem observat que tenien parts comunes amb els humans, i ens hem preguntat si totes són iguals i si les funcions dels aparells vitals són les mateixes. Buscant per diverses pàgines web hem après que:

L’aparell digestiu de la Shell i en Martin té un esòfag curt, un estómac amb cecs pilòrics i un budell. I també hi ha glàndules com el fetge, la vesícula biliar i el pàncrees.

L’aparell circulatori té el cor situat ventralment, just sota de les brànquies. També hi ha la melsa d’un color rogenc fosc, que és un òrgan que produeix glòbuls sanguinis.

L’aparell reproductor està constituït per dues gònades (testicles o ovaris) segons el sexe, que s’uneixen per un tubet que buida les cèl·lules sexuals a fora del seu cos per darrere de l’anus.

L’aparell excretor està format principalment per dos ronyons. Són dues estructures allargades de color fosc que estan a tocar a la columna vertebral.

Així doncs, podem concloure que els aparells vitals dels nostres éssers vius són força semblants als nostres ja que tenen les mateixes funcions només que en entorns diferents.

Indaguem en la seva reproducció

Seguint amb la investigació sobre on s’ubiquen els peixos dins l’aquari, ens vam preguntar si potser necessitaven un espai tancat per posar els ous i hem trobat que la  reproducció és un  procés complex a la  majoria de les  espècies animals;  els peixos com a grup zoològic, són els màxims exponents de diversitat. En un sentit ampli, la reproducció dels peixos abasta des de la manera d'obtenir parella fins  a la  cura de la  descendència,  passant per l'obtenció  o  construcció del  lloc  de  posta  i la  posta  pròpiament dita.

Tanmateix,  dins  del  comportament reproductiu  podem trobar  dues grans  tendències: una  representant d'una  actitud  agressiva  i una  altra de sexual.  Els  peixos competeixen per diferents  recursos en el  decurs del seu  procés  reproductiu. Són els mascles els qui acostumen a cercar les femelles, iniciar el ball nupcial i lluitar per la  parella. S'atreu el  company sexual amb senyals especials (normalment visuals) que simultàniament redueixen la  por al  contacte. L'atracció d'una parella pot venir donada per la  presència d'un niu.

A més, segons un portal Web d’opinions que parla en concret d’aquesta espècie de peixos, ens informa que es reprodueixen molt fàcilment. Aproximadament les femelles cada 20 dies estan disposades a reproduir-se. Des de la posta dels ous fins a la desaparició d’aquests s’observarà que els progenitors treballen dur per a formar una cova. També ens informa que és bo que nosaltres els haguem facilitat aquesta creació de la cova, com amb el coco. (Un exemple clar és aquesta fotografia:)

Segons un article publicat a la revista de l’Alguer ens diu que la majoria dels peixos territorials, com ho són els nostres,  preparen  el  lloc  de posta. Ja sigui netejant-lo i fent-lo apropiat per a la fixació dels ous o bé modificant-lo  per aconseguir una major protecció durant el  desenvolupament embrionari. Si ens fixem en el tipus de modificació de I'entorn, creiem que  els nigrofasciatum són “utilitzadors de refugis”. Aquesta és una forma  més especialitzada de protecció de la  descendència, caracteritzada per aquells peixos que introdueixen els ous en cavitats naturals, ja  fetes,  com per exemple les escletxes del  substrat  o  a  les  closques  de mol·luscs  o crustacis vius. En el nostre cas seria dins la cavitat del coco.

El pH en l'aquari dels Nigrofasciatum

El pH és un índex de mesura de l'acidesa o alcalinitat d'una solució. El pH té una escala que va de 1 a 14, en el qual el 7 és neutre, els nombres menors de 7 són àcids i els majors de 7 són àcids.

Pel que fa a l'espècie de peixos que cuidem, els Nigrofasciatum, no són gaire exigents pel que fa a les condicions de l'aigua. Encara que els agrada un pH d'entre 7 i 8.5 i inferior a 20 Dh, pot estar en gairebé qualsevol tipus d'aigües. Tot i així, és recomanable tenir-los en aigües neutres lleugerament alcalines.

S'ha d'adaptar el pH de l'aigua a les necessitats dels peixos i plantes de dins l'aquari, i en el cas que aquest s'hagi de modificar, per aconseguir el pH necessari s'ha de tenir en compte que el canvi no  ha de ser brusc, ja que això desencadenaria més modificacions, amb la molt possible conseqüència de que els peixos pateixin un fort "shock" amb una finalitat letal en la majoria de casos.

En el cas de les peixeres noves, es recomana acondicionar l'aigua a les mateixes característiques de l'aigua d'on prové el peix.

TIPUS DE pH	CAUSES POSSIBLES
Àcid	Excés de matèria orgànica: peixos morts, aliments en descomposició,... Sistema deficient de filtre biològic.
Alcalí	Com a primera mesura, s'ha de verificar la duresa de l'aigua, és a dir, la presència de sals de calci i magnesi amb el test corresponent. Aigua dura: presència de pedres calcàries, com poden ser el marbre o les petxines,...

S'ha d'evitar que el nivell de pH arribi a nivells tòxics. No s'han de treure mostres d'aigua fins a hores després de subministrar l'aliment, ja que el menjar pot modificar-ne la seva medició.

Els peixos no poden passar d'un aquari a un alter sense igualar, abans, el valor del pH.

Un petit canvi que els peixos agraeixen

Hem vist que al llarg de la setmana, els peixos estan estan a la part de sota de l'aquari, i que quasi mai pugen a la part de dalt. Inclús, quan els donem el menjar, no van a buscar-lo.

Ens han comentat alguns professors, que podria ser que el filtre de l'aigua estigués a una velocitat molt elevada i que la cascada que es formava feia que els peixos s'espantessin.

En aquest cas, el que hem fet, és reduir la velocitat del filtre per veure com reaccionaven.

També hem vist que els peixos havien enretirat les pedres del terra del costat de la zona on havíem posat el coco; i ens hem preguntat quin n'era el motiu. El que ens havien dit a la botiga és que modificaven el seu entorn quan es preparen per a la vinguda de les seves cries, tot i així buscarem informació en diferents fonts per informar-nos bé.

Tot i així, hem vist que al llarg de les dues hores feien força per moure el coco, i hem pensat que potser el voldrien tenir tal i com el tenien quan estaven a la botiga: fent com una espècie de cova, que és així com posen els ous.

Al canviar de posició el coco i restar a l'expectativa sobre com reaccionaven els peixos davant el canvi, hem vist que no han trigat en mirar-se'l i a posar-s'hi dintre, com creant un petit niu on posteriorment hi posaran els ous de les seves cries.

Alhora, hem vist que el mascle ha pujat a la superfície a buscar una mica de menjar i l'ha portat fins a la femella, on l'han compartit.

Sembla ser que els canvis han estat positius, tot i així, estem a l'expectativa de veure què passa.

Les primeres observacions

Ja fa tot just una setmana que tenim els peixos instal·lats a l'aquari. Hem pogut observar-los i ens hem formulat uns quants interrogants:

1) En veure que els peixos eren de mides molt diferents ens vam preguntar si això seria a causa de la diferència de sexes. Ens vam interessar pel tema i tot preguntant al noi de la botiga ens va explicar que el tamany no té res a veure, sinó que aquest depèn dels seus progenitors. Per saber quin és el sexe d'un peix cal fixar-se en l'aleta dorsal. Si aquesta té una forma arrodonida voldrà dir que és un mascle, en canvi, si l'aleta acaba en punxa serà una femella.

2) Al posar un coco a l'aquari ens vam preguntar quina utilitat tindria (el vam posar per recomanació del botiguer). Després d'observar-los diverses vegades ens hem fixat que sempre un dels dos peixos s'hi estava dins. Ens vam qüestionar si això era degut ha la seva reproducció però avui hem pogut observar que cap dels dos peixos hi era, i com que no hi hem vist cap ou hem descartat l'idea. Ara ens preguntem si la raó d'estar dins del coco era per por o inseguretat d'estar en un lloc desconegut.

3) En un primer moment, totes ens imaginàvem que quan els hi donéssim el menjar pujarien ràpidament per agafar-lo. Hem pogut comprovar que això no ha estat així, sinó que quan els hi hem tirat el menjar no han vingut a buscar-lo. Després de pensar quina podria ser la raó, hem arribat a la conclusió que són uns peixos que tenen por, a més podria ser que les boletes del menjar fins que no es dissolguin una mica no són notades pels peixos. Tot i així seguirem investigant sobre aquest aspecte. 

Aquí acabem amb les primeres observacions, qüestions i neguits sobre els primers dies amb les nostres petites mascotes.

Comprem la Shell i en Martin

Després de tenir l’aquari llest, i posar-li nos a la nostra parella de peixos (Shell, la femella i Martin, el mascle) , avui dimecres 10 d'octubre del 2012 hem anat a comprar els nostres estimats peixos.

Quan hem arribat a la botiga, el dependent ens ha ensenyat quins serien el nostres peixos i ens ha explicat que feia dos dies que els fillets havien sortit del ou. Per tant, ens ha dit que tardarien una setmana a tornar-ne a pondre ja que, entre que n'acabaven de tenir i amb el canvi d’aigües els peixos s’havien d’adaptar.

També els hi hem preguntat alguns dubtes que teníem sobre com cuidar-los i ens els ha acabat d’aclarir.

Ens ha explicat que els peixos necessiten tenir a l’aquari una cassoleta (la closca d’un coco seria perfecta) perquè sigui el lloc on posin els ous.

Per una banda, també ens ha explicat que no era necessària l’existència d’una planta dins de l’aquari, que amb el difusor (aparell que oxigena l’aigua) ja en tindríem més que suficient i que aquests tipus de peix no els hi agraden massa les plantes.

Per altra banda i pel que fa el menjar, hem comprat unes boletes que són especialitzades pels peixos cíclics i gran. Ens ha explicat que els hi hem de donar cada dia 3 boletes per peix que hi ha a l’aquari. En quant els ponts (que aquest primer trimestre en trobem forces) i els caps de setmana ens ha dit que no ens preocupéssim, si cas, quan els peixos tinguessin fillets ja ens donarien unes pastilles perquè aquests poguessin alimentar-se.

I ja per finalitzar ens falta parlar del PH i la temperatura.

La temperatura de l’aigua ha de ser d’entre uns 24 – 28 graus i per analitzar el PH caldrà que demà, després de posar els peixos dins, els hi portem una mostra que ens diran si l’hem de pujar (tot tirant productes químics) o baixar (tirant aigua destil·lada).

Demà traslladarem els peixos a l’aquari, ja farem una altra entrada explicant més detalladament el procés que seguirem. 

Característiques dels Nigrofasciatum

Hem buscat informació per tal de saber com seràn els nostres peixos, així com les seves característiques i el manteniment que necessiten.

Els Cichlasoma Nigrofasciatum són uns peixos propis d'Amèrica Central.

Són uns peixos que viuen en rius i llacs i a unes temperaturres d'entre 22 -29 ºC.

Els Nigrofasciatum són d'aspecte axafat lateralment i d'un color gris-blavós de fons, sobre el qual es presenten unes 8 o 9 ratlles verticals més fosques o negres. Aquestes franges van des del cap fins a la cua. Les aletes pectorals i caudals són transparents. La dorsal i la cua, en el mascle, són més allargades i punxegudes. Cuan es troben en zel, la femella té a les aletes colors verds i daurats. 

Respecte als seus colors, cal a dir que aquest peix és capaç de variar la intensitat d'aquests depenent del seu estat d'ànim: més apagats o més intensos.

Les femelles són, en general, més petites que els mascles.

A l'aquari:

Són peixos de fàcil reproducció. Com a inconvenient trobem el seu comportament (són molt territorials); i al no ser gaire colorits, fa que la gent no es decanti per aquesta opció.

El millor, per aquest peix, es tractaria de tenir-lo en un aquari específic, així evitarem enfrontaments amb altres espècies pel seu caràcter protector i territorial.

Viurà bé en un aquari d'uns 100 litres, encara que pot reproduir-se en menys espai (40 - 50 litres).

Ocupa qualsevol nivell, i es mou per tot l'aquari, i li agraden les decoracions de roques i troncs, amb fons de grava. No és aconsellable posar-hi plantes, ja que és un excel·lent excavador.

Pel que fa  a l'aigua, no és molt exigent: el pH ha de ser lleugerament àcid o neutre. És un peix molt resistent a les malalties, per aquesta raó és apreciat pels aficionats.

Alimentació:

Mengen escames, cucs, larves, petits trossos de carn, espinacs o enciam una mica bullit per completar la seva dieta; tot i que també se li pot donar el menjar preparat de les botigues d'animals.

Reconeix als seus cuidadors si van sovint a donar-li menjar.

Reproducció:

Dins l'aquari és una tasca molt senzilla. Com he dit anteriorment, són molt territorials i defensaràn el lloc contra qualsevol, encara que siguin més grans que ells. 

Les cries seràn cuidades per la femella, tot i que el masclé cuidarà dels 100 ous que pongui en el terra de grava.

Els fills neixen en 3 o 4 dies.

Què volem aprendre?

Tot i que aniran sorgint preguntes a mesura que anem endinsant en la de realització d'aquest projecte, hi ha unes quantes qüestions que ja ens plantegem des d'un inici.

• Són peixos sociables? Es relacionen amb els altres? Són agressius? Què vol dir que són territorials?
• De què s'alimenten? Amb quina freqüència?
• Com funciona la respiració? Què vol dir que són peixos cíclics?
• Com es reprodueixen? Per què hi ha dos tipus de reproducció en els peixos (exterior o interior)?
• Com es prepara i com es fa el manteniment d'un aquari? (canvi d'aigües, filtre, etc.)
• En quin hàbitat viuen? (decoració de l'aquari, poden viure amb plantes?, quina teperatura i PG necessiten, etc.)
• Quines són les principals parts del cos i característiques dels peixos?

Algunes de les activitats que ens plantegem per tal d'aprofundir en els interrogants anteriors són les següents:

• Preparar l'aquari i mantenir-lo (alimentar als peixos, fer els canvis d'aigua, mirar que la temperatura i el PH siguin els correctes, etc.)
• Observar els procés de reproducció.
• Buscar material i informació sobre aquests peixos i posar-ho en comú amb la resta de la classe (elaborar murals informatius amb imatges).
• En el cas que alguns dels peixos morís, podríem obrir-lo i viure com són per dins.

Preparació de l'aquari

Prèviament a tenir els nostres éssers vius, hem de preparar l’hàbitat on conviuran.

Viuran a una aquari, i el primer pas consisteix en netejar-lo amb aigua i vinagre per tal de treure-li la possible calç incrustada.

Tot seguit hi netegem el vidre i el filtre, format per una esponja, una bosseta de carbó i una altra d’amoníac.

Col·loquem la grava netejada al fons de la peixera de manera uniforme i la omplim fins dalt d’aigua.

La deixarem depurar durant un parell de dies fins l’arribada dels peixos. 

Una vegada tinguem els éssers vius haurem de saber si la temperatura de l’aigua és adequada, i si no ho és, fer un canvi de temperatura previ i instal·lar-hi si cal, un termòstat.  

Benvinguts!

Benvinguts al nostre bloc. Som cinc alumnes de la classe de 3r GDEP – B: la Cristina Bel, l’Elisabet Coll, la Sònia Fernández, l’Aran Garrit i la Maria Llimona.

Aquest bloc parlarà sobre els peixos, centrant-nos més en l’espècie Nigrofasciatum. L’hem escollit ja que és una espècie fàcil de reproduir-se i així podrem observar el seu cicle vital, així com la cria i manteniment de nous peixos.

Us presentem els exemplars que observarem: en Martin és el mascle i la Shell la femella.

Amb aquest treball esperem aprofundir en la temàtica dels éssers vius, tot cuidant aquests peixos, així com conscienciar-nos i responsabilitzar-nos d’aquests subjectes d’estudi. També esperem aprendre a formular-nos preguntes que requereixin la recerca de nova informació i l’adquisició de nous coneixements.

De cara a la nostra futura professió, esperem viure una experiència enriquidora que ens serveixi per aprendre i adquirir nous recursos més actius, així com per promoure la pràctica observadora a l’aula i viure el dia a dia dels animals. D’aquesta manera també es pot treballar altres valors com a rerefons de l’activitat, com ara la responsabilitat, els diferents rols i tasques, l’empatia,...

Per començar-nos a documentar sobre el funcionament i característiques dels peixos, així com els requisits de l’aquari, hem consultat diverses fonts d’informació com les pàgines web que deixem a continuació:

• http://www.aquanovel.com/nigro.htm

• http://personales.ya.com/barajas1959/peces/cichlasomanigrofasciatum.htm

També hem parlat amb diversos cuidadors de botigues d’animals, facilitant-nos d’aquesta manera informació que ens ha servit de gran ajuda.

En les properes entrades anirem parlant sobre les característiques i les primeres observacions, així com el que volem saber i què volem que ens aporti aquest treball a nivell professional.