Tancament del bloc

Per posar punt i final al nostre treball sobre l'observació dels éssers vius, volem destacar un seguit d'aspectes sobre els quals hem reflexionat.

Primer de tot, ens agradaria parlar de la connexió entre les components del grup. Entre totes hem fet que treballar juntes hagi estat fàcil: hem sabut organitzar-nos, tot tenint en compte els diferents punts de vista i l'aportació d'idees per anar totes a una. A més a més, gràcies al bon ambient de treball que s'ha creat, totes hem tingut una motivació i participació molt activa, que esperem que s'hagi entrevist en les diferents entrades d'aquest bloc.

Pel que fa al desenvolupament del treball, creiem hem utilitzat generalment el mètode científic com a metodologia: ens hem formulat hipòtesis i ens hem fet preguntes que han aconseguit motivar-nos i inquietar-nos per voler aprendre per nosaltres mateixes. Partint d'allò que sabíem i d'allò que ens interessava hem abraçat continguts més teòrics tals com la recerca d'informació (saber com cuidar els peixos, en quin hàbitat viuen, de què s'alimenten, etc.) o com la relació de les observacions amb el contingut teòric (arribar a la idea general d'ésser viu a partir de les característiques que compleixen i també de les funcions que comparteixen amb els humans, entre d'altres).

Volem destacar les conseqüències d'aquesta metodologia de treball perquè ha fet que ens involucréssim en la cura d'un ésser viu adquirint així un aprenentatge significatiu. Aquest últim ha estat a partir de la vivència i l'experimentació del procés evolutiu dels peixos (adaptació a la peixera, posta d'ous, naixement de les cries, etc.) que ha fet que interioritzem els continguts d'una manera molt més eficaç.

Podem dir que, tot i que en alguns moments vam dubtar, hem aconseguit l'objectiu que ens proposàvem: que la femella i el mascle es reproduissin. És cert que no esperàvem que les cries acabessin morint, però aquest fet no ha evitat que aprenguéssim. És més, segurament ens ha fet més conscients de la responsabilitat que comporta tenir un ésser viu al teu càrrec.

Per últim, volem parlar de l'aplicació d'aquest treball a l'escola. Creiem que és un bon recurs i un punt de partida per tal que els alumnes adquireixin responsabilitat i maduresa i també per abraçar altres temes més generals o concrets, com poden ser les característiques dels éssers vius i de l'extrapolació a altres espècies.

Sorpresa al tornar de pràctiques...

Primer de tot voldríem començar aquesta entrada agraïnt la col·laboració a la dona que ens ha donat un cop de mà en el treball, tot alimentant a la Shell, en Martin i les seves cries durant l'estada intensiva a les escoles de pràctiques.

Tot i així, la sorpresa al tornar de pràctiques no ha estat positiva, degut a que les cries no hi eren. Ens sobta, ja que una alumna de primer ens va assegurar fa deu dies que hi havia molts peixets i que eren vius.

Aquesta situació fa que ens qüestionem quins han estat els motius de la seva desaparició.
 Que no hi haguem trobat les restes de les cries ens fa arribar a una possible conclusió que, tot i que no ens agradi, creiem que és la més coherent: els pares se'ls han menjat.

Aquesta hipòtesi la veiem força factible ja que ens hem documentat i hem llegit que els pares poden arribar a menjar-se les seves cries quan aquestes comencen a mesurar més d'un centímetre.

Al saber que són uns peixos molt territorials, hem elaborat la següent teoria: quan els peixets comencen a créixer, els pares deixen de veure'ls com les seves cries i els conceben com enemics o amenaces que d'alguna manera estan invadint o conquerint el seu territori. Així doncs, tal i com farien amb altres espècies d'atacar-los o menjar-se'ls, és el que deuen haver fet amb els seus fills.

En algun dels fòrums que hem llegit per saber com cuidar les cries, es parla de separar-les quan s'apropen a la mida d'un centímetre per evitar aquesta situació que hem viscut nosaltres.

En el moment del seu naixement no vam observar que es mengéssin les cries. Eren molt petites i volíem veure-les créixer. Creiem que el fet de no haver estat aquí ha provocat que ningú es fixés en la seva evolució i les conseqüències hagin estat les que han estat.

Ens ha sabut molt de greu ja que ens vam començar a plantejar diverses solucions perquè les cries seguissin amb vida (donar-les a amics, regalar-les a la botiga, quedar-nos-les nosaltres, etc.) i també perquè ens hauria fet il·lusió no haver d'escriure això i haver pogut fer una entrada parlant de la seva evolució.

C'est la vie...!

Han nascut! Ja som mares!

Avui ha sigut una dia de moltes emocions, i no només bones ja que en un principi pensàvem que la femella s'havia menjat tots els ous. La cosa ha anat de la següent manera: companys de classe de l'altre grup ens han dit que no havien vist els ous i que, al parlar-ho entre ells i amb la professora, havien arribat a la conclusió que la femella se'ls havia menjat perquè el mascle no els havia fecundat.

Hem pujat al laboratori corrent a verificar-ho i hem observat que els ous no havien desaparegut sinó que la femella els havia arraconat al centre de coco, on també hi estaven posats ella i el mascle. Ho hem trobat estrany i hem formulat diverses hipòtesis: els estava incubant, els estava protegint, el mascle els estava fecundant, etc.

De sobte, però, el mascle ha sacsejat el coco i hem vivenciat el que serà, segurament, el moment més emocionant de tot aquest procés de treball: el naixement dels peixets. Al sacsejar el coco, han sortit disparats en totes direccions desenes de peixets minúsculs. Al estar repartits, la femella els ha anat a buscar un per un i, agafant-los amb la seva boca, i els ha tornat a portar a fins del coco.

Estem molt emocionades perquè hem aconseguit un dels objectius que ens proposàvem a l'iniciar aquest treball i que, d'alguna manera, ens havia fet decidir per aquesta espècie de peix i no una altra: que tenien facilitat per reproduir-se i volíem estudiar-ne el procés fins al naixement de les cries. Ara, no podem parar de fer-nos preguntes entorn a la seva evolució, sobretot durant aquestes pròximes setmanes que no hi serem per veure-ho.

Finalment, doncs, pel que fa al problema de les setmanes de pràctiques hem acabat decidint que els deixarem aquí i la dona de la neteja s'encarregarà d'alimentar-los ja que no trobem viable emportar-nos els peixos i el coco amb totes les cries dintre perquè no sabem com reaccionarien. Preferim veure com creixen dins de l'hàbitat que hem creat al laboratori.

A continuació us deixem tres fotografies: la primera, feta a l'instant quan han sortit totes les cries del coco i les altres dues de quan hem separat un peixet recent nascut i l'hem observat al detall:

La femella ha posat ous!

Al tornar del cap de setmana, abans d'ahir, dilluns 29 d'octubre, vam fixar-nos en els peixos i vam veure que les parets laterals del coco estaven farcides d'ous (boletes petites blanques semi transparents que, aparentment, semblaven de tacte gelatinós).

Vam començar a formular-nos preguntes sobre si naixerien o no, perquè al saber que són peixos de reproducció externa, que hi haguessin ous no volia dir res ja que per a néixer havien d'estar fecundats. A més a més, vam plantejar-nos què faríem amb ells durant aquestes properes tres setmanes que estarem de pràctiques i no vindrem a la universitat (si emportar-nos-els o deixar-los al laboratori demanant-li a algú que ens els alimentés).

tot seguit, us deixem una foto on es poden apreciar la gran quantitat d'ous postos per Shell:

Els peixos són éssers vius. Funcionen igual que nosaltres?

Un cop ja fetes diverses observacions referents més a l'aspecte físic i al que podem veure a simple vista, hem decidit endinsar-nos en les funcions vitals. Farem una ullada més general de el regne animal dels peixos.

Partint de la premissa que els peixos són éssers vius, sabem que han de realitzar les diferents funcions vitals. Tot i així, volem esbrinar de quina manera les duen a terme i comparar-les amb les dels éssers humans perquè creiem que hi ha diversos factors que poden influir-hi (medi on viuen, estructura física, etc.).

Nutrició:

Pel que fa als òrgans que intervenen en el procés de nutrició dels peixos, veiem que la majoria són equiparables als dels mamífers o, en concret, als dels éssers humans, exercint la mateixa funció. Tot i així, hi ha algunes excepcions que expliquem a continuació.

• Alimentació: la majoria dels peixos són carnívors perquè s'alimenten d'altres animals aquàtics (invertebrats, crustacis, mol·luscs, etc.) però també en podem trobar d'omnívors o herbívors. Els peixos són heteròtrofs perquè obtenen el carboni i l'energia a partir dels carbohidrats i dels greixos, el nitrogen a partir dels vegetals d'on també extreuen les proteïnes i les sals minerals de la mateixa aigua.
• Respiració: els peixos realitzen la funció respiratòria mitjançant la boca i les brànquies. Aquestes són unes làmines primetes que es troben als dos laterals del cap. El motiu pel qual sempre estan obrint i tancant la boca és perquè aquesta agafa l'aigua i la porta fins al coll que és on estan situades les brànquies. Aquestes contenen capil·lars sanguinis que cedeixen el diòxid de carboni i reben l'oxigen dissolt en l'aigua. Al veure com respiren els peixos, deduïm que les brànquies només funcionen dins l'aigua ja que un peix s'ofega i mor si s'està molta estona fora de l'aigua. Tot i així, hem trobat una imatge on veiem que els peixos tenen orificis nassals però... per a què els serveixen? Poden olorar? Hem trobat la resposta en aquest article del diari ABC: ens explica que els peixos utilitzen els orificis nassals per olorar substàncies dissoltes en l'aigua. Per a fer-ho, disposen d'unes cèl·lules sensorials específiques i molt sensibles. Així doncs, els orificis nassals no s'utilitzen per respirar (com sí que ho fan els mamífers) sinó que els serveixen per olorar i d'aquesta manera trobar menjar, trobar parella o orientar-se.

• Circulació: els peixos, com la resta de vertebrats, disposen d'una xarxa circulatòria que inclou el cor, vasos sanguinis, venes i artèries. En el seu cas, però, la sang s'oxigena en malla de capilars de les brànquies ja que no tenen pulmons. A més a  més, un tret distintiu dels peixos és que no tenen el cor dividit en dues aurícules i ventricles.

• Expulsió dels aliments: com els altres vertebrats els peixos contenen un sistema extretor que permet conduir les deixalles produïdes per les cèl·lules fins l'exterior. Aquestes deixalles es solubilitzen amb l'aigua.

Relació

Mitjançant aquest funció, tots els éssers vius capten informació sobre els canvis produïts en el medi, els integren, formula respostes i així responen a aquestes variacions.

El peixos capten aquests canvis amb unes vibracions produïdes a l’aigua, aquestes vibracions són captades per un òrgan que es diu línia lateral. Està situada als dos costats de l’animal.

Reproducció

Des de la globalitat, podem classificar els peixos en tres patrons segons com es reprodueixin:

• Vivípars: quan la cria neix, està completament formada. En aquest grup la fertilització és totalment interna i, per tant, els mascles d'aquest grup tenen l'aleta ventral modificada en forma d'òrgan copulador (per transferir els espermatozous). La femella és l'encarregada de suplir les funcions vitals de la cría mentre la porta dins.

• Ovovivípars: aquests, que també requereixen fertilització interna, són aquells on els ous són retinguts per la mare i en supleix totes les funcions vitals menys la de nutrició que es realitza a partir de l'ou. En aquest grup, als mascles se'ls modifica l'aleta anal per introduïr els espermatozoides a la femella.

• Ovípars: és el grup que inclou la gran majoria de peixos. En aquest cas, la fertilització és externa, és a dir, els ous són expulsats a l'exterior i els espermatozous també (com bé podeu observar a la foto següent).

Finalment, voldríem fer un petit apunt explicant que hi ha algunes espècies de peixos que són hermafrodites. En trobem dos tipus: uns que canvien de sexe segons el rol que hagin d'adpotar en l'aparellament (hermafroditisme simultàni) i uns altres que en un inici tenen les característiques sexuals d'una femella i durant el seu procés d'evolució s'acaben transformant en mascles (hermafroditisme protogènic) o, viceversa, que comencen sent mascles i acaben sent femelles (hermafroditisme protàndric).

Més observacions!

Avui, quan hem anat a donar menjar als nostres peixos, hem pogut observar que la femella no es mou de sota el coco, és com si hagués d'amagar alguna cosa.

Dilluns vam veure que també es comportava així. Què li està passant? Tenim curiositat per saber com va evolucionant amb els dies...

El mascle, en canvi, avui ens l'hem trobat a l'altre punta de l'aquari i quan ens hem acostat al vidre a començat a nadar violentament d'un costat cap a un altre i, finalment, s'ha posat davant la femella i no  la deixava veure, gairebé.

Amaguen alguna cosa? Pot ser que la femella estigui esperant a pondre els ous dels petits peixets?

Seguirem observant, amb molta intriga per veure què passa finalment! Pròximament intentarem desvetllar què passa!

Comparem els òrgans interiors: funcionen igual que els dels éssers humans?

Seguint amb les nostres observacions i qüestions sobre els nostres éssers vius, ens hem preguntat altres factors que volíem saber. En aquesta entrada ens centrem en aspectes del seu cos i organisme.

Per començar, volem saber per què els peixos neden tot el dia i no es cansen? Com dormen?  

Hem trobat que els peixos sí que dormen,  però tenen un problema: no tenen parpelles i per tant, no tanquen els ulls. Tot i així, descansen a l’aigua o a prop de plantes aquàtiques o altres decorats de l’aquari.

La llum no els molesta, ja que aquesta perd força a l’entrar a l’aigua i d’aquesta manera no els fan mal els ulls.

En saber que els peixos no tenen parpelles ens hem preguntat quines són les parts característiques del seu cos.

Cal a dir que tenen característiques molt interessants pròpies dels animals aquàtics. Per poder moure’s pel seu hàbitat tenen aletes. Aquestes els hi permeten impulsar-se, guiar-se i frenar el seu moviment cap endavant.

Les aletes estan formades per uns plecs molt flexibles, aquests els permet que es puguin moure des del tronc fins la punta més llarga de l’aleta. Els peixos tenen moltes aletes i segons on són situades tenen un nom i una funció pròpia:

• L’aleta dorsal: situada a l’esquena del peix i amb funcions protectores, també permet estabilitzar a l’animal quan sobtadament li pot venir un gir o remolí.
• L’aleta caudal: està situada a la cua del animal. Hi han molts tipus d’aletes, la dels peixos nigrofasciatums és vertical i els permet nadar mitjançant un moviment horitzontal.
• Aleta anal: ubicada a la regió ventral, darrere de l’anus. Tal i com l’aleta dorsal és allargada. En els mascles de major edat poden arribar ser d’una mida més gran.
• Aletes pectorals: estan ubicades darrere de les obertures de les brànquies.
• Aletes ventrals: tal i com els vertebrats terrestres tenen extremitats, aquests peixos mantenen aquestes aletes degut a la relació evolutiva dels éssers vius. La seva funció és estabilitzadora tot i que també serveixen per adherir-se a objectes.

Al visualitzar aquesta foto també hem observat que tenien parts comunes amb els humans, i ens hem preguntat si totes són iguals i si les funcions dels aparells vitals són les mateixes. Buscant per diverses pàgines web hem après que:

L’aparell digestiu de la Shell i en Martin té un esòfag curt, un estómac amb cecs pilòrics i un budell. I també hi ha glàndules com el fetge, la vesícula biliar i el pàncrees.

L’aparell circulatori té el cor situat ventralment, just sota de les brànquies. També hi ha la melsa d’un color rogenc fosc, que és un òrgan que produeix glòbuls sanguinis.

L’aparell reproductor està constituït per dues gònades (testicles o ovaris) segons el sexe, que s’uneixen per un tubet que buida les cèl·lules sexuals a fora del seu cos per darrere de l’anus.

L’aparell excretor està format principalment per dos ronyons. Són dues estructures allargades de color fosc que estan a tocar a la columna vertebral.

Així doncs, podem concloure que els aparells vitals dels nostres éssers vius són força semblants als nostres ja que tenen les mateixes funcions només que en entorns diferents.